Administració

Palau Ausit LogoPalau Ausit

des de 1979
ESO, Batxillerat i Formació Professional

Les renovables a Catalunya es frenen.

A 3r de l'ESO treballarem les enèrgies i quina és la situació a Espanya i Catalunya. Un tema de vital importància, i que ens permet analitzar moltes de les qüestions polítiques i econòmiques d'aquest 2017.

Un lustre sense parcs eòlics mina els objectius de la Generalitat.
Amb prou feines el 5% de l'energia produïda a Catalunya és renovable i en 2020 hauria de ser del 20%


Catalunya va tancar amb 2016 un altre any més sense instal·lar un nou parc eòlic, un fet que confirma la paràlisi del sector de l'energia eòlica, asfixiat per la suspensió de cosines a les energies renovables en 2012. En aquest moment es va realitzar l'última inversió significativa del sector, amb la instal·lació de tres megavats (MW) al parc de Vilobí II, a Lleida. Empresaris i experts lamenten que la propera inversió no arribarà fins a 2018. Un lustre sense nous molins que xoca amb els objectius de la Generalitat que les energies renovables cobreixin en 2020 el 20% de la seva demanda elèctrica.


Pionera fa més de trenta anys en la construcció de molins de vent amb la instal·lació del primer aerogenerador a Espanya a Vilopriu (Baix Empordà), Catalunya, amb 45 parcs, és ara la sisena comunitat autònoma en la llista de megavats instal·lats, amb 1.232 MW, molt lluny dels 5.561 MW de Castella i Lleó. L'eòlica catalana representa el 5,5% del total de potència instal·lada a Espanya, que suma 22.990 MW. Jaume Morrón, gerent de EolicCat, la patronal catalana del sector, assenyala que aquest percentatge és molt insuficient, sobretot si es compara el pes de la demanda elèctrica catalana (19% del total). Aquesta patronal impulsa ara una moció al Parlament català, avalada de moment per Junts Pel Sí, per derogar un decret de la Generalitat i aconseguir que no sigui necessari un concurs públic per promoure un parc eòlic de més de 10 megavats de potència.

D'acord amb els objectius de la Unió Europea, la Generalitat es va comprometre en un Pla al fet que l'energia renovable vagi guanyant terrè en la cobertura de la demanda d'electricitat: el 20% en 2020, el 50% en 2030 i el 100% en 2050. Per complir amb la primera fase, en tres anys s'haurien d'instal·lar a Catalunya 5.153 MW, assegura Francesc Ribera, gerent del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya.

Ribera es mostra positiu perquè a Catalunya hi ha recursos eòlics i empreses capdavanteres per explotar-los, i considera que l'energia eòlica és clau per assegurar l'aprovisionament d'energia (el nivell de dependència exterior a Espanya és del 77%) i per desplaçar tecnologies més cares com les de combustió i augmentar així la competitivitat. No obstant això, té molt clars els motius de la paràlisi i lamenta la “situació d'incertesa” en el sector: en primer lloc, la falta d'incentius per a la instal·lació, i en segon lloc, una regulació molt estricta que afecta especialment a Catalunya.

La principal dificultat per aconseguir els objectius radica en l'eliminació de les cosines per a la inversió en energies renovables. “El Reial decret 1/2012 va paralitzar el desenvolupament del sector eòlic tant a Catalunya com en la resta de l'Estat", assegura Ribera, encara que creu que el nou sistema de retribució mitjançant subhastes pot tenir els seus avantatges. No obstant això, Morrón lamenta que, des del decret, l'incentiu és zero, i que les cosines mitjançant subhastes ara com ara “han anat molt mal”, ja que creu que les retribucions haurien de fer-se sobre el preu del quilovatio per hora, i no sobre capacitat de generació.

A aquest problema se sumeixi una reglamentació que, a Catalunya, és especialment estricta. L'any 2002 es va aprovar l'anomenat Mapa de Recursos Eòlics de Catalunya, que amb prou feines ha estat modificat des de llavors i que, sempre que s'ha intentat canviar per permetre l'explotació de més recursos, les demandes de grups ecologistes ho han impedit.

[TEX]El Clúster estima que un 80% d'emplaçaments tècnicament viables, amb un mínim de 3.200 hores equivalents de funcionament, van ser exclosos del mapa, ja sigui per l'elevada densitat de població, per la singularitat paisatgística o per la pressió de grups ecologistes.

Des de la Generalitat, Assumpta Farran, directora de l'Institut Català d'Energia, admet que la situació de paràlisi l'han causat tant l'administració espanyola com la catalana, però argumenta que una regulació tan estricta responia al boom de les renovables de la dècada del 2000, quan l'abundància de projectes xocava amb un territori petit, dens i amb molta singularitat paisatgística. “Ara la situació ha canviat, no hi ha tants projectes i per a la propera subhasta, que es preveu de 3.000MW, hem de ser atractius per a la inversió”, assegura. Per fer-ho, insisteix, és necessari arribar a un consens sobre l'ús del territori: cada megavat implica una ocupació territorial de la grandària d'un camp de futbol. “Catalunya ha escollit que en 2050 les renovables cobreixin el 100% de la demanda energètica, i això passa per desbloquejar el mapa eòlic i també el fotovoltaic, que solament representa un 1,9% del total d'Espanya”, recorda.

José Luis García, responsable de l'Àrea d'Energia de Greenpeace, creu que el problema del mapa és “irrellevant”, i que el sector eòlic “hauria de ser més valent i demanar als polítics que es desbloquegi la situació creada per l'actitud del Govern i de la Generalitat en els últims anys en la qüestió de les retribucions”. EolicCat considera que el mapa està obsolet i que “s'hauria d'estudiar cada proposta d'instal·lació en relació amb el seu impacte ambiental, com es fa en altres comunitats autònomes”, raona Morrón.

El gerent de la patronal també es mostra preocupat per les conseqüències que pot tenir la paràlisi del sector eòlic en la deslocalització d'empreses i en l'acomiadament de treballadors. Posa com a exemple l'acomiadament de 150 empleats de Alstom Wind, empresa que procedia de la cooperativa catalana Ecotecnia i que va ser adquirida per General Electric.

Palau Ausit Logo